Pàgina d'inici \ Coneix la Federació : Espai de reflexió
Espai de reflexió
- "Donar la cara per la salut mental". Article del president de l'Associació Salut Mental Ponent. Març 2008
- "Noves normatives, entre l'esperança i la prudència". Article del president de la Federació. Gener 2008
- "L'usuari de salut mental". Article del psiquiatre José García Ibáñez. Agost 2007
- Manifest de la Federació arran dels fets ocorreguts a Malgrat de Mar el 3 de maig de 2007
Donar la cara per la salut mental
Cada any les organitzacions de familiars de persones amb malaltia mental, trien un lema per a la diada de la salut mental que se celebra el 10 d'octubre. Una sola frase crida l'atenció sobre algun dels problemes més greus que afecten aquest col·lectiu.
El 2007 es reclamava solidaritat: "DÓNA LA MÀ A LA SALUT MENTAL". Enguany serà molt especial perquè la tradicional MARATÓ de TV3 -potser responent a la crida de l'any passat- allargarà la seva poderosa mà a les malalties mentals (i serà la segona vegada que ho fa: la primera va ser l'any 2000, dedicat al que alguns consideren el trastorn mental paradigmàtic perquè presenta característiques rellevants de tots els altres, l'esquizofrènia).
L'objectiu de les Maratons de TV3 és la investigació, com és ben sabut, però té també efectes col·laterals o seqüeles, com passa amb la majoria dels medicaments, però amb la diferència que en aquest cas no són negatius, ben al contrari. Almenys això és el que s'espera de l'àmplia difusió que suposarà del coneixement dels trastorns mentals. O sigui contra la ignorància generalitzada que és la principal font de prejudicis i per tant de l'estigma que afecta la dignitat de les persones afectades i el seu entorn.
Ningú sap quin serà el lema que la Federació Catalana d'Associacions de Familiars de persones amb Malaltia Mental (FECAFAMM) decidirà per al Dia de la Salut Mental. Però trobaria molt escaient que, si el 2007 va ser "DÓNA LA MÀ A LA SALUT MENTAL", el 2008 es demanés "DÓNA LA CARA PER LA SALUT MENTAL" i així arribarien a demanar el millor, potser, d'una persona: LA MÀ de la solidaritat, que ajuda, i la cara del coratge, que desfà barreres, que esborra la taca, l'estigma.
Això sí: hem de començar per nosaltres mateixos, hem d'esborrar el sentiment de vergonya, de culpa. Fins que nosaltres mateixos no ho tinguem clar, tindrem la batalla perduda, és reconèixer que som culpables. I quan algú es reconeix culpable el jutge ho té clar, a punt per a sentència. I només quan ho tinguem ben clar podrem alçar la cara perquè els altres vegin que s'equivoquen, que estan mal informats i que és hora de rectificar. I sense que hàgim hagut de pronunciar ni un mot. Perquè quan es dóna obertament la cara sobren, per inútils, les paraules. I l'estigma, la tara infamant, es fon tot sol: si no s'amaga és que no fa vergonya, i si no en fa és perquè no hi ha motiu, i l'únic motiu és el sentiment de culpabilitat; per tant no hi ha culpa ni culpable ni motiu de vergonya ni vergonya ni necessitat d'amagar res, No cal afegir res.
Mentre això no se senti així de clar, de tant en tant haurem de sentir les burxades de l'estigma. N'hi ha de tots els colors, però n'hi ha que fan més mal que d'altres. Quan sento algú que estigmatitza -encara que sigui insconscientment, però sempre cruelment a algú que pot ser un infant o adolescent, potser membre d'una família desestructurada, que ha caigut a la teranyina de la drogaddicció i deixa anar expressions com: "aquest noi és un tarat; és que no podia ser d'altra manera, perquè és d'una família tarada" i que això ho sentis d'algú que té, igual que tu, algú de la seva família amb algun trastorn mental, et dol, per dir-ho d'alguna manera que no fereixi, i penses com portem d'arrelat - fins al moll de l'os- la irracionalitat de l'estigma.
I no cal que recordem tota mena d'expressions que cap llibre d'estil serà capaç d'extirpar dels mitjans de comunicació, de la literatura, etc. Almenys per ara. "Ets boig! Has d'anar al psiquiatre, tu!" O potser no sonen com a insults? I n'hi ha, ho sap tothom, de molt pitjors.
Crec, de debò, que cal donar la cara, que és un bon remei i potser l'únic. Però amb la condició que ens hi posem tots a donar la cara. Tots.
Josep Segarra i Balasch
President de l'Associació Salut Mental Ponent de Lleida
Lleida, març 2008
Noves normatives, entre l'esperança i la prudència
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el 3 de desembre, el Comitè Català de Representants de persones amb Discapacitat (COCARMI) va emetre un comunicat en el qual repassava les lleis més importants que afecten el col·lectiu, especialment les noves normatives que recentment han entrat en vigor.
COCARMI expressava en el seu manifest que, tot i que el nostre país s'ha caracteritzat sempre per tenir una legislació molt avançada en matèria de discapacitat, l'incompliment reiterat d'aquestes lleis ha estat una constant. Per això des del col·lectiu de persones amb discapacitat es rep amb esperança i alhora prudència les noves normatives.
La malaltia mental configura el segon col·lectiu de persones amb discapacitat, però com tots sabem, som el que disposem de menys recursos. Per això cal que les noves normatives que s'estan desplegant ens dotin dels recursos necessaris i dels dispositius que permetin equiparar amb urgència el nostre col·lectiu als d'altres col·lectius de discapacitats.
Per una banda, la nova Llei de Serveis Socials, que ha entrat en vigor aquest 1 de gener, significa un avanç en la garantia i la igualtat dels drets de les persones amb discapacitat perquè s'universalitza el dret i s'abandona el model assistencial. Com a moviment de famílies i persones afectades ens hem de felicitar per la incorporació dels Clubs Socials i els Serveis PreLaborals en el catàleg de serveis, que serà l'instrument bàsic que determinarà els recursos per garantir aquests drets. La llei aporta la gran novetat del professional de referència, que serà l'únic interlocutor entre el ciutadà i l'administració, per tal d'agilitzar i facilitar les gestions.
Llei d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situacions de Dependència (Llei de la Dependència), que va entrar en vigor ara fa un any, està tenint un desplegament esglaonat. Segurament serà aquest 2008 quan s'iniciaran els processos d'avaluació per a les persones afectades per un trastorn mental i les seves famílies i començaran a rebre els serveis i ajudes concretes. Confiem en la rapidesa de la seva implementació real i en què aquest s'apliqui adequadament (després de la pressió exercida que culminà al març del 2007 a la Plaça Sant Jaume, per modificar l'instrument de valoració).
Tot i que la llei d'Integració Social de les Persones (LISMI) està en marxa des de l'any 1982, hi ha hagut un reiterat incompliment. Però més enllà de la reclamació per al compliment de la Llei, des de la Federació pensem que cal fer una reflexió a fons i reinventar els recursos laborals necessaris i adequats al nostre col·lectiu amb la creació d'empreses d'economia social adequades.
Davant d'aquest entorn, la responsabilitat del moviment de famílies i usuaris amb la FECAFAMM al front serà treballar per un correcte desplegament de les esmentades lleis que ajudi a reduir el dèficit històric que continuem patint. I només ho aconseguirem si treballem d'una manera decidida i ferma, reivindicant amb fermesa, col·laborant en la implantació de les solucions i involucrant a tota la societat (no només a les administracions) en el procés de normalització de la salut mental.
En tot aquest camí, és important que la societat entengui de què parlem, que sapiguem acostar la malaltia mental a les persones per treballar pel trencament de l'estigma i la normalització del col·lectiu.
En aquesta dura tasca estem i seguirem treballant.
Xavier Trabado
President de la FECAFAMM
Barcelona, gener 2008
El nou Pla Director de Salut Mental i Addiccions obre tota una sèrie de perspectives a través de 10 línies estratègiques, que s'han de desenvolupar en els propers anys amb l'objectiu de promocionar la salut mental, prevenir, detectar precoçment, diagnosticar i tractar en el temps oportú, així com rehabilitar i reinserir en la comunitat. Tot això millorant els processos assistencials, reorganitzant els serveis i incrementant els dispositius assistencials i les ratios dels equips.
Tanmateix, essent tot això molt important, ho és molt més la seva decidida aposta per fer de la persona i les seves necessitats l'eix de tot el canvi de model. La persona afectada, l'usuari de salut mental, i les persones que l'envolten, la seva família, passen a tenir un paper preponderant essent actors actius en tot el procés assistencial. Ambdós, usuari i família, pateixen les conseqüències d'un trastorn de salut mental, de vegades durant molt de temps, amb processos complexos que alteren el curs natural de les seves vides. És per tant lògic que participin en les successives decisions que al llarg del temps s'han de prendre dins del seu pla individualitzat de cures, facilitant que s'impliquin i que es comprometin. L'equip terapèutic ha d'esforçar-se en l'acollida de les diferents necessitats de l'usuari i de la seva família i prioritzar el desig de ser escoltats, donant-li un paper complementari a les intervencions farmacològiques.
Fomentar i donar suport a les iniciatives de creació i desenvolupament del moviment associatiu d'usuaris i famílies permetrà que no només decideixin en els seus processos individuals, sinó que aportin idees, suggeriments i crítiques als responsables de la planificació sanitària, des de la seva experiència com a col·lectiu.
José García Ibáñez. Psiquiatre. Centre Villablanca. Grup Pere Mata
Reus, agost 2007
Manifest de la Federació arran dels fets ocorreguts a Malgrat de Mar el passat 3 de maig de 2007
Des de la Federació Catalana d'Associacions de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM) lamentem profundament els fets ocorreguts la matinada del passat 3 de maig a Malgrat de Mar on un noi amb un trastorn mental greu va resultar mort i ens solidaritzem amb la seva família. Aquest fet tan extrem, ens duu a la reflexió de si es podia haver evitat aquest mort i, alhora, a l'exigència per tal que NO es torni a repetir.
Davant de tot cal posar el respecte a la persona malalta, a la seva família i a la feina que des de fa molts anys estem fent des del moviment de famílies, per la qual cosa, exigim:
• L'elaboració d'un informe urgent que valori les actuacions dels serveis sanitaris i de les forces de seguretat en aquest cas.
• El reconeixement públic per part de l'administració competent de la falta de recursos per atendre adequadament la salut mental del nostre país.
• El desplegament total i immediat del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la posada en marxa del Pla Integral de Salut Mental, tan llargament esperats i promesos des del govern català.
• La dotació de recursos sanitaris suficients per treballar la prevenció en salut mental des de tots els àmbits.
• La dotació de recursos sanitaris suficients pels casos d'urgències que permetin evitar o minimitzar situacions com la viscuda; que incloguin ingressos de llarga estada quan el cas ho requereixi, i no en funció de les places disponibles .
• La millora de la formació i preparació psicològica de les forces de seguretat per tal que puguin fer una contenció sense violència.
• El seguiment i revisió del Protocol d'Actuació per a l'atenció a les urgències, els trasllats i els ingressos involuntaris urgents de persones amb malaltia mental en l'aplicació d'aquest cas.
La reacció d'alguns mitjans de comunicació i d'algunes persones davant d'aquests fets, només ha fet que potenciar l'estigma de malaltia mental i violència que pesa damunt aquest col·lectiu, quan ja tothom sap que la violència que pot acumular aquestes persones no és superior a la violència que actualment ja viu tota la nostra societat. L'estigma i la discriminació de les persones amb trastorn mental només dificulta la seva millora. Moltes de les causes d'aquest estigma tenen el seu origen en el gran desconeixement social de les malalties mentals i en el no reconeixement de la part positiva i sana de la persona.
Des de la FECAFAMM creiem que hem de fer més força que mai i ho farem a totes les instàncies corresponents, inclosa el Síndic de Greuges, a qui demanarem que també pressioni per un increment dels recursos destinats a la salut mental a Catalunya. Hem de seguir treballant per millorar la qualitat de vida de TOTES les persones, amb malaltia mental o sense, però especialment per als més febles de la nostra societat.
Federació Catalana d'Associacions de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM)
Barcelona, maig de 2007
Darrera actualització 14/04/2008